Denbora mugimenduan  2 ordu 37 minutu

Iraupena  2 ordu 58 minutu

Koordenatuak 2033

Noiz igoa 19 de mayo de 2020

Noiz egina mayo 2020

-
-
72 m
15 m
0
3,1
6,3
12,57 km

Ikusita 35 aldiz, jaitsita 0 aldiz

Nondik gertu: Sant Antoni, Valencia (España)

Passeig per València VI: Jardins del Real - Blasco Ibáñez - Benimaclet - Orriols
Jardins del Real o Jardins de Vivers, té el seu origen en els horts associats a l'Almunia (palau recreatiu), manat construir pels reis de la taifa de València i ampliats posteriorment. Els jardins van ser utilitzats ja com a vivers almenys des de 1560.
L'Almunia, transformada a palau Real a partir del segle XIV y va ser enderrocat en1810 procedint a plantar-se diverses espècies vegetals ornamentals en els seus terrenys. Després d'aqueixa plantació original en els anys següents, altres àrees del parc les que van ser embellides amb la creació de parterres per a l'Escola d'Agricultura de la ciutat.
En 1903 el terreny va ser cedit a l'Ajuntament de la ciutat per a la seua explotació com a viver municipal. Al llarg del segle XX va començar a condicionar-se la zona per al seu ús públic com a jardí recreatiu. Entre altres actuacions es va tancar el perímetre amb el reixat de ferro forjat procedent del jardí de la Glorieta en 1926, al mateix temps que s’embelliren els jardins una gran quantitat d'estàtues commemoratives, fonts i assortidors. També es van plantar les principals espècies vegetals presents en l'actualitat.
A l'interior del parc se situa el Museu de Ciències Naturals de València, un edifici racionalista, amb una àmplia col·lecció de fòssils.
També ens trobem les restes arqueològiques de l'antic palau Real, tretes a la llum en unes excavacions.
La zona del Vell zoo, que va ser traslladat en 2007 al Bioparc, ha sigut remodelada amb un parc infantil, una àmplia gàbia on podem vore els paons i una biblioteca municipal.
Passeig de l'Albereda era part de l'accés al Palau Real de València des de la mar. A mitjan segle XVII, es va acabar de construir els murs de la vora del riu en el marge esquerre, per la qual cosa el lloc estava més protegit de les riuades i s'inicia un període d'embelliment de la zona.
L'Albereda es converteix en un frondós passeig, distribuïts en dos carrers de 15 metres d'ample cadascun per als carruatges, mentre que el carrer central quedava per als vianants. Durant els segles XVIII i XIX era el lloc més freqüentat per nobles i burgesos valencians que amb les seues carrosses i berlines es passejaven per allí. De la primitiva albereda es conserven les dues torres anomenades dels Guardes, construïdes en 1714 i dedicades a Sant Felip i Sant Jaume, que estaven destinades a allotjar als arrendataris de les hortes pròximes i del passeig en particular.
Al començament del passeig trobem la Font de les Quatre Estacions, en la base hi ha quatre figures sedents representant a quatre deïtats mitològiques: Neptú i la seua esposa Nereida i per l'altre costat Galatea i el seu amant Acis.
La Font dels Quatre Elements, situada en l'altre extrem de l'Albereda al costat del Pont d'Aragó, enfront de les casernes militars de Sant Joan de la Ribera. Els quatre xiquets representen dels quatre elements primordials per a la vida, portant a les mans un objecte al·lusiu a l'element que representa: l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
El Palau de l'Exposició de València, és un edifici construït l'any 1908 per a albergar el palau municipal de l'Exposició Regional Valenciana de 1909. El seu estil arquitectònic és el modernisme valencià amb clara influència del neogòtic. Arquitectònicament fusiona l'estil de destacats monuments de la ciutat, com El Miquelet, la Llotja de la Seda i les Torres de Serrans. Encara que es va construir amb caràcter efímer, només per a l'Exposició Regional Valenciana de 1909, posteriorment es va decidir la seua conservació donat el seu valor arquitectònic. Contigu a l'edifici, per la part posterior, es troba el balneari de l'Albereda, que també va formar part del conjunt d'edificis de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.
El Rectorat de la Universitat de València va ser construït per a albergar el nou edifici de la Facultat de Ciències de la Universitat de València. Les obres es van iniciar en 1922, finalitzant-se en 1944 després de diverses interrupcions, entre elles la guerra civil espanyola. El seu estil arquitectònic més característic és l'art déco valencià.
Benimaclet, és un barri de la ciutat de València, que va ser un municipi independent fins a 1878, en què va ser annexionat. Dels seus monuments destaca l’Església de l'Assumpció de la Mare de Déu.
Orriols altre barri de la ciutat de València situat al nord, va deixar formalment de ser senyoriu en1811, convertint-se en municipi independent amb ajuntament propi. Va ser un municipi independent fins a 1882, any en què, juntament amb Benimàmet, va ser annexionat al municipi de València. En este barri passarem per davant de Centre Comercial Arena que està al costat de l’Estadi Ciutat de València: De mitjan segle XX, és l'estadi oficial del Llevant Unió Esportiva.
Uns metres més endavant ens trobem l’Església de Nostra Senyora del Sagrat Cor: Església del segle XV (de Santa Caterina de Siena), va ser traslladada pedra a pedra, a principis dels setanta del segle passat, des del seu emplaçament original en la rodalia del Parterre. El temple formava part del derrocat convent de dominiques de Santa Catalina de Siena, fundat en 1491 pels Reis Catòlics.
Després visitarem l’Alqueria d'Albors o de Sant Llorenç. Vell molí i edifici agrícola. Hi ha restes des del XIV, encara que la configuració actual és del XVII. Rehabilitat en 2009, acull la universitat popular i centre de joventut.

======================================================================

Jardines del Real o Jardines de Viveros, tiene su origen en los huertos asociados a la Almunia (palacio de recreo), mandado construir por los reyes de la taifa de Valencia y ampliados posteriormente. Los jardines fueron utilizados ya como viveros al menos desde 1560.
La Almunia, transformada en palacio Real a partir del siglo XIV, desapareció en1810 procediéndose en 1814 a plantarse diversas especies vegetales ornamentales. Tras esa plantación original en los años siguientes fueron otras áreas del parque las que fueron embellecidas con la creación de parterres para la Escuela de agricultura de la ciudad.
En 1903 el terreno se cedió al Ayuntamiento de la ciudad para su explotación como vivero municipal. Parte de los jardines fueron vendidos para la creación de huertas de propiedad privada. A lo largo del siglo XX comenzó a acondicionarse la zona para su uso público como jardín de recreo. Entre otras actuaciones se cerró parte de su perímetro con la verja de hierro forjado procedente del jardín de la Glorieta en 1926, al tiempo que se emplazaron en los jardines una gran cantidad de estatuas conmemorativas, fuentes y surtidores. Se plantaron en ese momento las principales especies vegetales presentes en la actualidad.
En el interior del parque se sitúa el Museo de ciencias naturales de Valencia, un edificio racionalista, con una amplia colección de fósiles. Los restos arqueológicos sacados a la luz en unas excavaciones del antiguo palacio Real.
La zona del Viejo zoo, trasladado en 2007 al Bioparc, ya ha sido remodelada con un parque infantil, una jaula amplia donde se pueden ver los pavos reales y una biblioteca municipal.
Paseo de la Alameda era parte del acceso al Palacio Real de Valencia desde el mar. A mediados del siglo XVII, se terminó de construir los muros y pretiles del río en la margen izquierda del río, por lo que el lugar estaba más protegido de las riadas y se inicia un periodo de embellecimiento del lugar.
La Alameda se convierte en un frondoso paseo, distribuidos en dos calles de 15 metros de ancho cada uno para los carruajes, mientras que la calle central quedaba para los paseantes. Durante los siglos XVIII y XIX era el lugar más frecuentado por nobles y burgueses valencianos que con sus carrozas y berlinas se paseaban por sus dos calles. De la primitiva alameda se conservan las dos torres llamadas de los Guardas construidas en 1714 dedicadas a San Felipe y San Jaime, estaban destinadas a alojar a los arrendatarios de las huertas cercanas y del paseo en particular.
La Fuente de las Cuatro Estaciones marca el comienzo del paseo, Su base tiene cuatro figuras sedentes con representando a cuatro deidades mitológicas: Neptuno y su esposa Nereida y por el otro lado Galatea y su amante Acis.
La Fuente de los Cuatro Elementos, situada en el extremo oeste de La Alameda junto al Puente de Aragón, frente a los Cuarteles de San Juan de la Ribera. Los cuatro niños representan de los cuatro elementos primordiales para la vida según la mitología antigua, llevando en sus manos un objeto alusivo al elemento que representa: el agua, la tierra, el fuego y el aire.
El Palacio de la Exposición de Valencia, es un edificio construido en el año 1908 para albergar el palacio municipal de la Exposición Regional Valenciana de 1909. Su estilo arquitectónico es el modernismo valenciano con clara influencia del neogótico. En su arquitectura se fusiona el estilo de destacados edificios de la ciudad, como El Miguelete, la Lonja de la Seda y las Torres de Serranos. Aunque se construyó con carácter efímero, para la Exposición Regional Valenciana de 1909, posteriormente se decidió su conservación dado su valor arquitectónico. Contiguo al edificio, por su parte trasera, se encuentra el balneario de la Alameda, que también formó parte del conjunto de edificios de la Exposición Regional Valenciana de 1909.
El Rectorado de la Universidad de Valencia fue construido para albergar el nuevo edificio de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Valencia. Las obras se iniciaron en 1922, finalizándose en 1944 tras diversas interrupciones, entre ellas la guerra civil española. Su estilo arquitectónico más característico es el art déco valenciano.
Benimaclet, es un barrio de la ciudad de Valencia, que fue un municipio independiente hasta 1878, en qué fue anexionado. De sus monumentos destaca la Iglesia de la Asunción de la Virgen María.
Orriols otro barrio de la ciudad de Valencia situado en el norte, dejó formalmente de ser señorío en1811, convirtiéndose en municipio independiente con ayuntamiento propio. Fue un municipio independiente hasta 1882, año en que, junto con Benimàmet, fue anexionado en el municipio de Valencia. En este barrio pasaremos por ante Centro Comercial Arena que está junto al Estadio Ciudad de Valencia: De mediados de siglo XX, es el estadio oficial del Quitando Unión Deportiva.
Unos metros más adelante nos encontramos la Iglesia de Nuestra Señora del Sagrado Coro: Iglesia del siglo XV (de Santa Catalina de Siena), fue trasladada piedra a piedra, a principios de los setenta del siglo pasado, desde su emplazamiento original en la cercanía del Parterre. El templo formaba parte del derribado convento de dominicas de Santa Catalina de Siena, fundado en 1491 por los Reyes Católicos.
Después visitaremos la Alquería de Albors o de San Lorenzo. Viejo molino y edificio agrícola. Hay restos desde el XIV, aunque la configuración actual es del XVII. Rehabilitado en 2009, acoge la universidad popular y centro de juventud.
árbol

Jardins del Real - Jardins de Vivers

foto

Monument a Ausies March

árbol

Arbres exòtics

árbol

Arbre exòtic

fuente

Font de la rosaleda

foto

Farola

foto

Columna helicoidal

fuente

Font ornamental

Aintzira

Estany

Museoa

Museu de Ciències Naturals

foto

Flors - pensaments

árbol

Jardí - parterre romàntic

foto

Font ornamental

foto

Jardins del Real - Jardins de Vivers

fuente

Font del poeta Querol

fuente

Font de la Dama d'Elx

foto

Bust de Roc Chabàs als jardins de Vivers

fuente

Font de les Quatre Estacions

Edificio de interés

Torre del Guardes de l'Albereda

fuente

Font Monument Dr. Moliner

fuente

Passeig de l'Albereda - Font de la deesa Flora

Edificio de interés

Palau de l'Exposició

refugio

Hotel Westin

fuente

Font dels Quatre Elements

Instalación deportiva

Estadi de Mestalla

Waypoint

Hospital Clínic

Edificio de interés

Facultat de medicina

Edificio de interés

Rectorat de la Universitat

Erlijio-eraikina

Església de l'Assumpció de la Mare de Déu de Benimaclet

Waypoint

Centre Comercial Arena

Instalación deportiva

Estadi Ciutat de València del Llevant

Erlijio-eraikina

Església de Mare de déu del Sagrat Cor

Edificio de interés

Alqueria d'Albors o de Sant Llorenç

Kokapenaren inguruko iritzi eta galderak

    Nahi izanez gero edo ibilbide hau