Koordenatuak 157

Noiz igoa 6 de mayo de 2012

Noiz egina mayo 2012

  • Balorazioa

     
  • Informazioa

     
  • Erraza jarraitzeko

     
  • Ingurunea

     
-
-
66 m
36 m
0
2,7
5,5
10,92 km

Ikusita 2057 aldiz, jaitsita 11 aldiz

Nondik gertu: Picassent, Valencia (España)

Aquest es un paisatge agrari que conté un dels patrimonis hidràulics més significatius del regadiu valencià. A l’Horta Sud el territori que abarca la Séquia Reial del Xúquer es un paisatge que ha estat llaurat per generacions i generacions d’agricultors. Dins de la comarca, aquesta rega encara l’agricultura típica d’horta, i com no l’agricultura intensiva fonamentada en el cultiu de l’arròs, les hortalises i al tram de la nostra ruta dels cítrics fonamentalment. Aquest sistema de regadiu tradicional, es el sistema de major tamany del territori valencià. Actualment, aquesta rega més de 21.870 hectàrees de 20 municipis de la Riber Alta i Baixa i de l’Horta Sud .
El projecte d’unir els dos principals ríus, el Xúquer i el Túria, es una idea que prové desde ben antic, malgrat que la seua construcció ha sigut prou recent. Tot sembla indicar, segons les referències més antigues que trobem indiquen que va ser al segle XIV, quan mitjançant una concesió feta a la ciutat de València per a poder agafar l’aigua del riu Xúquer per Enrique II de Castella al 1372. Encara que no es va dur a terme, amb el pas del temps, als segles XVI, XVII i XVIII es van presentar diferents projectes. Una part d’aquesta construcció per a la canalització d’aïgua es va fer quan al segle XVIII es prolongà aquesta fins a Albal.
Va ser entre 1973-1978, moment en el que es van realitzar les obres de la presa de Tous, quan el canal es va dur finalment a terme. El canal conté un total de 54 km. de longitud, discorrent en paral.lel a la línia de costa y comunicant el Xúquer amb el Túria, arribant finalment a l’assud de Montcada. L’obra de canalització es va realizar en formigó, amb forma d’artesa, tinguent un fons de 8 metres d’ample i una superfície de 16 amb 3 metres i mig de profunditat.
Hi ha dos trams al canal, el primer que comprén el terme d’Antell, Gavarda, Alzira, Benimuslem, Alberic, Massalavés, Benimodo, Guadassuar, l’Alcúdia, Algemesí i Albalat de la Ribera. Aquests pobles, són els que formen part de la primera secció, fins on arribava la séquia fins al segle XVIII. Mentre que els de la segona secció, de la que forma part el nostre recorregut, formen part de l’ampliació que va dur a terme el Duc d’Híjar des d’Algemesí fins a Albal a partir de 1779 . Dins del nostre recorregut, per Picassent, Torrent, Alaquàs, Quart de Poblet i Manises.
La construcció d’aquesta canalització, respòn a les necesitats de garantitzar l’abastiment d’aïgua a la ciutat de València, a través de les plantes potabilitzadores de Picassent i Riba-Roja, i a més per poder servir també en cas de necesitat per a regar els camps de la zona compresa entre el canal i la Séquia Reial, ja que aquesta canalització conté un cabal d’aigua més o menys estable tot l’any.
En un principi, aquesta última finalitat no fou necessari emprar-la, ja que amb el reg a manta i amb els motors que podíen aconseguir l’aïgua del subsòl. Avui en día que comença a escasejar l’aïgua del subsòl, s’ha anat incrementat la demanda.
Malgrat que històricament el cultiu de secà ha sigut el predominant al terme de Torrent, cap a finals del segle XIX, els cultius de reg no arriben al deu per cent de la superfície cultivable . La propietat de la terra de secà era del llaurador, en contraposició a la terra de l’horta, els camps estaven en mans de classes rendistes que el que feien era arrendar el seu ús als llaradors locals. A la zona de secà, es cultivaben garroferes, oliveres i vinyes, treballant aproximadament un 50 per cent de la població. Però amb el temps, el regadiu ha anat guanyant terreny al secà, el taronger ha sustituit als cultius tradicionals com a bona part de la comarca. Al 1950, es va començar a produir les perforacions de pous , i es constitueix la comunitat de regants. Al poc, concretament al 1966, un 30 per cent de la superficie agraria del terme ja era de regadiu, i dins d’aquest més de la meitat, eren tarongers. En aquests moments, el sector industrial ja ha ocupat la principal ocupació del habitants del poble. Va ser a l’última etapa de tranformació agraria, a la dècada del vuitanta, quan es transformen les terres situades més a l’interior del terme i en els que la orografia del terreny es més abrupta, introduint-se el reg localitzat a la zona. Així, el paisatge agrari de Torrent, ha sofert una gran transformació desde els anys 50.
Trobem a aquest territori, una gran quantitat de patrimoni hidràulic. Aquest ha anat sorgint a mesura que el regadiu guanyava terreny al secà. Al llarg del recorregut hi ha nombroses feses, situades estratègicament. Aquestes casetes d’obra amb porta tancada i comportes de ferro. Prenen l’aigua per a distribuir-la pels braçals.
Aquest paisatge, es un camí d’aigua humanitzat, un paisatge modelat pels hòmens, que han format un espai hidràulic de quilómetres de séquies, on el verd i el marró, composen el color del paisatge, alternant-se de forma reiterativa, i composant així un paisatge que expresa els dos elements essencials per a la vida: la terra i l’aigua .
L’organització
Aquest sistem de reg, no podría funcionar sense una organització necessària per al seu funcionament. Al llarg de la història de més de set segles, la séquia ha tingut set ordenances fonamentals: les de 1350, 1620 i 1845. Aquestes últimes són les que encara continuen vigents, encara que s’han tingut que adaptar a les necessitats pròpies dels nous temps. Al 1845, els regants van formar part de ple dret, a la Junta General de Regants.
Les reformes que s’han produit al segle XX, han atorgat un aument de poder de decisió als regants locals, per a açò, es van crear dos òrgans per a gestionar la séquia, la Junta Directiva Local de Reg i el Jurat de Reg. Aquestes estàn encapçalades pel president, que és votat pels regants de cada poble. Així, el poder de decisió i govern recau en, la Junta General de Diputats, les 20 juntes locals de regants i 20 jurats de reg, el president i la junta de govern. Actualment, està sota la jurisdicció de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que té el control del riu, i els regants de la séquia.
Encara es conserven les quatre figures bàsiques del dret hidràulic valencià que han perdurat inalterables al llarg de la història; el sequier major, els guardes, els zeladors, i els regadors .
Waypoint

MUSEU COMARCAL DE L'HORTA SUD

El Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, es un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, en base a aquella elements històrics que han definit la personalitzat de l’Horta Sud constitueixen els seus senyals d’identitat. L’edificació a la que trobem el museu, es tracta de ca l’Estudiant de Boqueta, que era una antiga casa de llauradors construïda durant la primera dècada del segle XX. Si optem per realitzar una visita a l’exposició permanent, aquesta ens permet coneixer les formes de vida d’una família de la comarca com era freqüent dins el context de la societat preindustrial, que en la major part dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra. A banda, trobem en aquesta visita al museu amb més activitats que periòdicament s’ofereixen, aquestes solen estar acostumbrades amb un coneixement directe del territori i d’alguns aspectes més concrets que aprofundeixen sobre els continguts tractats a l’exposició permanent. Hi ha tres àrees diferenciades: l’habitatge, la zona relacionada amb el treball de camp i la destinada a l’emmagtzematge dels productes agrícoles. HORARI Hivern De Dimarts a divendres: de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 20.00 h. Dissabtes: d’11.00 a 13.30 h i de 17.00 a 20.00 h. Estiu De dilluns a divendres de 10.00 h a 13.30 h i de 17.00 a 20.00 h. Telèfon de contacte: 96 158 85 21 Accesibilitat: 1
Waypoint

LA TORRE

Va ser construit amb posterioritat al segle XIV, El castell va formar part del cinturó defensiu de la ciutat de Valencia. Era el nucli a partir del qual es va desenvolupar la població medieval. El document més antic conegut, fa referència a una posible torre o castell, que va ser donat a l’Ordre Militar de San Joan de Jerualem per part de Jaume I per les poblacions de Torrent i Silla. Malgrat que als primers anys, es diu que es manté la població musulamana, ben pronte es va imposar la comunitat cristiana. En aquests primers moments, va ser utlitzada com a magatzem de collites. Més endavant va ser utlitzada com a presó per part de l’Ajuntament. La funció reial per a la que es va construir va durar fins al segle XVI, moment en que es va enderrocar els murs de la població, i el fosat va ser emprat com a verteder municipal. L’ajuntament de la població, va tornar a comprar la casa-castell al 1847. Actualment, la fortalesa consisteix en una enorme torre, aillada al centre de la plaça, de planta quadrada i amb forma de prisma. Té una altura de 22 metres, compartimentada amb diverses dependències. El terrat conté quatre pinacles, un a cada costat, amb la creu de l’ordre hospitalaria de huit puntes, una a cada costat, que representa les benaventurançes. La porta principal està enmarcada amb grans pedres i es troba al primer pis. Antigament, l’accés es feia per mig d’una escala de fustaq que a més era elevadiça, l’actual es va construir als anys 70 amb la restauració de l’edifici. El recint fortificat era l’actual plaça que avui en día rodeja. En l’actualitat l’ajuntament la destina a usos culturals. Accesibilitat: 1
Waypoint

HORT DE TRÉNOR

A les afores de la població de Torrent, trobem aquest jardí històric, que en orige va ser una antiga ermita. Va ser al segle XVI quan San Juan de Ribera va aprobar la instalació d’un convent de religiosos franciscans, encara queden algunes restes a l’Hort de Trénor. Al segle XIX amb la desamortització, part d’aquest terrenys van pasar a ser bens públics, sent subastats públicament. Així aquests últims van pasar a mans de la familia Trenor, els quals van dur a terme l’Hort que porta el seu nom. L’Hort de Trénor, està consituit per una casa residència, una capella i una gran extensió de terrenys amb una gran varietat de plantes i arbres. El conjut està cercar per un mur que li otorga al recinte una planta rectangular. A l’oest es troba el jardí i a l’est l’hort de Tarongers. A més trobem un bosc amb una petita elevació artificial ajardinada, amb una bassa més i gran i zones amb palmeres i canyes indies entre altres especies vegetals. En l’actualitat a l’antic edifici es troba el Centre d’Educació Ambiental i el Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius de Torrent. Va ser a partir de l’any 1982, quan es va realitzar una cesió d’ús per part dels propietaris a l’Ajuntament com a jardí públic. Telèfon de contacte: 961 11 11 11 Accesibilitat: 1
Waypoint

ESTACIÓ I TORRE DE LA LLUM DEL TRENET

Aquesta estació, va ser construida en 1895, en el moment en que va arribar la línia fins a Picassent. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, situat de manera paral.lela a les víes. L’estructura de l’edificació es molt senzilla, es basa en un mur de càrrega de rajola, amb dos pilars que sustenten la coberta a dues vessants de teula àrab sobre estructura de fusta. En el seu origen, tal i com podem veure al seu projecte original, una de les meitats estava ocupada per la sala d'espera per a viatgers, mentre que l'altra es destinava a vivenda del personal de l'estació, amb els corresponents elements com ara cuina, rebost, cambra de bany, menjador, etc L'estació també tenia una altra dependència per al despatx de bitllets, amb accés directe des de l'andana. Accesibilitat: 1
Waypoint

ESTACIÓ DEL TRENET DE TORRENT

Construida el 1893. L’estació de Torrent es va situar quan es va construir a les afores del nucli urbà per la Sociedad de Carbones Minerales de Dos Aguas y Ferrocarriles del Grao de Valencia a Turís quan es va inaugurar la línia de ferrocarril del Grao fins a Valencia a Torrent. L’edificació ofereix un trets arquitectònica que recorden als de l’antiga estació de Jesús, projectada per Pérez Sanmillán. Respón a un llenguatge arquitectònic prou comú per a les estacions d'aquesta època, ja que també podem observar prou similituds amb el primer edifici de l'estació de ferrocarrils de València i Aragó, projectat per l'enginyer Rafael Valls. Les façanes son simètriques entre si . En les dos façanes principals recaients a la via pública i a les andanes destacada el cos central rematat per un frontó triangular. La disposició de les obertures és també simètrica, ja que a les dues façanes n'apareixen quatre en el cos principal i dos en els laterals. En el seu origen les obertures de la planta baixa es remataven amb arcs de mig punt, mentre que ho feien amb arcs rebaixats les de la planta superior, tot responent als criteris estètics adoptats per aquest tipus d'edificis tal i com podem comprovar també a les estacions antigues d'Aragó i de Jesús, on aquest llenguatge classicista simplificat és el predominant. Està construida amb murs de rajola, forjats de biguetes de fusta i cobertes planes als cosos laterals i de tèula àrab a dues vessants al cos principal Podem trobar també un pilar de ferro colat a la sala d'espera, fos als tallers de com encara llegim a la inscripció. Pel que fa a la seua distribució interior la sala d'espera ocupa l'espai central de l'edifici, l'àrea del despatx de bitllets el cos de la dreta, mentre que el costat de l'esquerra està destinat a vivenda. Des d'allí parteix una escala que dóna accés a la vivenda situada en la planta superior Aquesta estació va patir, al mateix temps que altres de la mateixa línia, una intervenció prou desafortunada quan l'any 1977 es va modernitzar la línia i es van alçar les víes. Accesibilitat: 3
Waypoint

ESGLÈSIA DE L’ASSUMPCIÓ

En el segle XIII es va construir l’esglesia parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció de Torrent, ubicada en el mateix emplaçament en el que es troba en l’actualitat, malgrat que ara es més reduida. El temple actual, va començar a construirse en l’últim terç del segle XVI, amb estil churrigueresc a la portada en la que trobem la data de 1697, data de la seua construcció. Al 1936, un incendi va destruir la decoració barroca del temple i el reatule de l’altar major, txapat en or pels Maquesos de Roma, desapareguent a més diverses escultures com les de Esteve Bonet o Zuriñena. Per sort, tres llenços de Francesc de Ribalta, La Crucifixió, El sopar Pasqual i L’Adoració del Pastors, es van conservar i encara avui en día poden admirar-se a l’esglesia. Al 1939, aprofitant part de l’antic cementeri existent al lloc que ocupa l’esglesia, es va construir una cripta on reposen les restes dels sacerdots religiosos i seglars torrentins que van morir al 1936. Fa uns pocs anys, es va construir el Baptisteri, decorat amb pintures murals de paisatges evngèlics alusius al baptisme de Carmelo Castellano. Junt a l’esglesia trobem també una antiga creu de terme de la primera meitat del segle XVI. Es pot vsitar de 9 a 10 hores, i de 19 a 21 hores, i cal concentar la visita. Accesibilitat: 1
Waypoint

CASINO LA ALHAMBRA

Aquest edifici va ser construit entorn al 1900. Es tracta d’una edificació de dues plantes situat en una cantonera. Els murs són de rajola i el revestiment de morter i algeps. L’estil del edifici reprodueix l’estil nazarí emprant elements característics com ara panys de sebqua, atauriques, arcs polilobulats, columnes amn capitell nazarí, etc D'altra banda la coberta és de teula alacantina recolzada sobre una estructura de biguetes de fusta Aquest edifici va deixa d'utilitzar-se com a casino cap a les primeries de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, motiu pel qual va estar transformat el seu interior. L'any 1998 s'han instal.lat als seus baixos les oficines d'una entitat bancària. Accesibilitat: 2
Waypoint

CASINO DE LA SOCIETAT DE CAÇADORS

Aquest edifici va ser construit el 1928. Es tracta d’un edifici social que pertany a la Societat de Caçadors de Torrent. Es un edifici de tres plantes amb un interior diàfan ja que s'empren bigues de ferro, que queden ocultades per les motllures de guix que decoren el sostre del bar, situat a la planta baixa. A les plantes superiors s'accedeix des del mateix saló social. La façana, que es composa en base a un eix de simetria central, s'articula en tres pisos i tres carrers. En el carrer central es situa en la planta baixa la porta d'accés, mentre que els carrers laterals es rematen amb una torrassa coberta amb quatre vessants. L’estil de l’edificació es un llenguatge eclèctic amb una barreja d'elements clàssics, barrocs i casticistes. Dos pilastres de fust rebuidat amb capitells jònics i garlandes emmarquen lateralment i interrelacionen els tres pisos de la façana. Les llindes dels finestrals del mirador del primer pis es decoren amb plaques de guix amb relleus de motius a candilieri. Les tres portes que recauen al balcó situat damunt el mirador es rematen amb frontons segmentals recolzats sobre mènsules. Una potent cornisa unifica els tres carrers i serveix de base per a les dos torrasses laterals i per a la balaustrada que decora el carrer central. Els motius decoratius del ferro responen a influències de l'art Deco, igual que la barana que protegeix el balcó que s'obri a la última planta. Accesibilitat: 2
Waypoint

CASA DE LA CULTURA DE TORRENT

La Casa de Cultura de Torrent, ha sigut l’Ajuntament de la ciutat fins al segle XVII, produintse diferents reformes a partir del segle XVII, entre las que destaca l’anexió d’una casa anexa, enclavada en el carrer de la Sagra en 1856, construint-se a més l’edifici de nou amb les mateixes característiques. Va ser a principis del segle XX, concretament a l’útlim quart, quan es va trasladar l’ajuntament al nou edifici, i així aquest pasa a tindre les funcions de casa de la cultura. Avui en día, trobem les biblioteques municipals de la població, una sala de lectura amb prensa, ordenadors, videoteca,… en definitiva un espai obert a la cultura i als ciutadans. Accesibilitat: 1
Waypoint

ATENEU MUSICAL OBRER

Aquest edifici va ser cosntruir l’any 1923 com a seu social de l’Ateneu Musical Obrer de Torrent. Es un edifici de dues plantes, amb una façana amb decoració com els elements decoratius a les cartel.les que es disposen sobre la clau de la porta d’accés. Totes les obertures, estàn rematades amb rebaixats. Aquest tipus de decoració de la façana respón a un eclecticisme tardà. La planta baixa originalment es dedicava al café, sent el pis superior per a usos socials. Al café encara es conserven les decoracions amb plaques de guix malgrat que s’han alterat un poc amb el pas del temps, tot l'espai és diàfan, sense pilars en el centre, gràcies al recurs de bigues de càrrega de ferro salven tota l'amplària del saló. Actualment el pis inferior continua en ús com a cafeteria, mentre que el pis superior va ser transformat en habitatge particular l'any 1990. Accesibilitat: 2

1 iruzkina

  • argazkia AugusVcia

    AugusVcia 12-ago-2018

    Ibilbide hau egin dut  egiaztatua  Ikusi gehiago

    Hay un tramo del recorrido que está cerrado, de manera que tienes que dar un rodeo. Gran parte es por asfalto. No está mal, perono mata.

Nahi izanez gero edo ibilbide hau