Koordenatuak 278

Noiz igoa 18 de septiembre de 2020

-
-
301 m
223 m
0
5,5
11
22,16 km

Ikusita 31 aldiz, jaitsita 0 aldiz

Nondik gertu: Fondarella, Catalunya (España)

Us presentem aquesta ruta amb espectaculars vistes del Pla d'Urgell, la serra prepirinenca del Montsec i la serra prelitoral del Montsant. Veurem les pistes i l'hangar de l'aeròdrom de Mollerussa, el circuit de la serra i alguns pantans de reg.

A més passarem per 4 pobles, 5 esglésies, un castell, una ermita, moltes cases del segle XVII i XVIII i fins i tot un portal medieval! Hi ha l'opció de desviar-se una mica de la ruta per veure una alzina amb 600 anys d'història, sota la ombra de la qual, segons la llegenda, hi reposà l’heroïna Agustina d’Aragó.
Erlijio-eraikina

Sant Bartomeu de Sidamon

Església típica de tres naus edificada sobre el solar de l'antic castell de Sidamon i el temple primitiu. És de factura molt simple, amb una façana bastant austera amb una ornamentació molt puntual localitzada en l'escut de la dovella central de la portada, on hi ha la data 1788.
Picnic-a

Pineda de Sidamon

És un espai d'esbarjo del municipi de Sidamon, té barbacoes, aigua corrent i serveis. El recinte és obert a tothom, però cal fer reserva prèvia.
Aintzira

Pantà de Sidamon

Espectacular vista de tot el Pla d'Urgell, la serra prepirinenca del Montsec i la serra prelitoral del Montsant.
Waypoint

Aeròdrom de Mollerussa

Erlijio-eraikina

Sant Roc de Torregrossa

No és fàcil esbrinar l'antiguetat exacta d'aquesta capella. Les primeres notícies són de l'any 1541, sembla que l'edifici seria un petit temple fora dels murs del castell. Durant el segle XVIII consten noves reformes a la capella. L'any 1929 va haber-hi una nova remodelació, que com les altres sempre el que feien era engrandir a la capella. Finalment l'any 1991es va fer la darrera restauració.
Erlijio-eraikina

Mare de Déu de l'Assumpció de Torregrossa

L'església actual fou refeta en temps dels Montsuar-Avinyó, que durant el segle XVI referen el castell de la vila i després l'església. Les parts lateral i posterior de l'església enllacen amb les restes del castell. És una església amb una porta principal d'estil neoclàssic. Al llindar de la porta hi ha la data: 1679. La torre del campanar és quadrada i té 33m. La construcció del campanar es va començar l'any 1832 en uns terrenys del príncep Pignatelli de Bellmonte, resident a Nàpols, que sostingué un llarg pleit amb l'ajuntament, i que fou resolt l'any 1827.
Hondakinak

Castell de Torregrossa

Les restes del castell que podeu veure van ser molt importants durant la dominació musulmana, ja que la vila i la fortalesa de Torregrossa estàven situats als límits del terme de Lleida. Després de la conquesta feudal, la població fou atorgada a Monof, batlle d'Alfons I, però el domini feudal era de Guillem de Cervera, fins al 1279, en que Ramon de Cervera donà Torregrossa i Puiggròs al rei Pere II mitjançant una permuta. L'any 1497 era senyor de Torregrossa Guerau de Montsuar, casat amb Simona d'Avinyó. Aquests, durant el segle XVI, referen el castell. Vers el 1626 la població de Torregrossa passà, per matrimoni, a mans dels Rocabertí i a mitjans del segle XVIII als Pignatelli de Belmonte, els quals mantingueren la senyoria fins a la fi de l'antic règim.
Gaztelua

Portal Medieval

Aquesta és l'antiga porta d'entrada al castell.
árbol

Alzina monumental del Quelàs

L'alzina del Quelàs és una alzina a la que se li calcula una longevitat de més de 600 anys, convertint-la en l’arbre més vell de la comarca del Pla d’Urgell. Fou declarat Arbre Monumental d'Interés Local l'any 2016 i s'està treballant per incloure'l a la Llista d'arbres monumentals de Catalunya. La base del tronc mesura 4,6 m de circumferència. La capçada aconsegueix els 24 m, l’alçada és de 20 m i tot el voltant de l’arbre fa aproximadament, uns 120 m. Segons conten els avantpassats, als voltants de l’any 1800, sota el seu recer hi reposà l’heroïna Agustina d’Aragó, en un viatge des de Fulleda (població natal dels seus pares) a Saragossa. Ha sobreviscut a moltes situacions de perill, com va passar el segle XVIII que hi va haver una ordre que manava tallar tots els arbres dels camins reials i carrerades per lluitar contra els bandolers.
Erlijio-eraikina

Sant Miquel de Miralcamp

És un edifici d'origen gòtic, refet al segle XVIII aprofitant els carreus de l'antic castell. Hi ha un element constructiu molt singular, que és el cap de la façana amb un passadís balustrat que va del campanar a la garita d'observació. Els retaules existents foren destruïts durant la Guerra Civil, i que als anys seixanta foren posats els actuals, que sortiren del taller Borràs de Lleida.
Edificio de interés

Molí d'Oli

Aquest edifici del segle XIX fou propietat dels ducs de Medinaceli en l'època de la seva construcció, després va passar a mans de la família Brufau, actuals propietaris, que l'han mantingut en actiu durant els últims cent anys. Des d'aquell temps s'hi elabora oli d'oliva d'alta qualitat seguint el mètode tradicional, que s'hi pot adquirir in situ, ja que és obert a la visita pública durant tot any, en hores concertades. Tant per dintre com per fora, conserva encara l'aspecte original. Té una xemeneia de tipus fàbrica de vapor que és un element singular a tota la comarca.
Erlijio-eraikina

Santa Maria de Fondarella

És una església senzilla d'una nau que fa de final d'una agrupació de cases en filera.És d'origen romànic, reformat al segle XV. De la primitiva església queda únicament la façana amb un acabament en espadanya concebuda gòticament com a contrafort. El primer temple sembla que data del segle XI, tot i que alguns elements com el tipus d'aparell, porta d'accés, llums, etc., denoten una configuració més moderna. Al segle XVIII repararen el temple modificant elements arquitectònics però aprofitant l'estructura romànica anterior.
Erlijio-eraikina

Ermita de Sant Sebastià

Els orígens de l'ermita de Sant Sebastià són incerts, no podem dir de moment la data exacta de la seva construcció, ens podríem aventurar a dir que va ésser contruïda a mitjan segle XVIII. L'origen de l'ermita es podria trobar amb la creació de les confraries de Sant Sebastià i de la Verge del Roser l'any 1749. Les confraries es dedicaven sobretot a celebrar actes en honor al seu patró i per això també recaptaven donatius i almoines per poder-los celebrar. La pobresa de la seva construcció, meitat pedra meitat tàpia, fa preveure que es va contruïr en una època que els habitants del poble, els quals eren tots membres de les dues confraries no podien donar diners suficients per construir l'ermita.

Kokapenaren inguruko iritzi eta galderak

    Nahi izanez gero edo ibilbide hau