kaste

Iraupena  8 ordu 3 minutu

Koordenatuak 2122

Noiz igoa 17 de mayo de 2015

Noiz egina mayo 2015

-
-
1.253 m
255 m
0
7,9
16
31,8 km

Ikusita 783 aldiz, jaitsita 10 aldiz

Nondik gertu: la Clusa d'Amunt, Région Languedoc-Roussillon (France)

Primer de tot, dir que aquesta ruta es durilla, peró, es pot fer en un dia. Jo la vaig fer en dos per potenciar el rollo aventura: dormir en un refugi, que no ho havia fet mai, racionar l'aigua, el menjar, etc...
El que no sabia es que si que seria una aventura... degut a la tramuntana...

Començo la ruta sortint de la part francesa d'Els Limits, per tant del Perthus, poble-frontera entre Catalunya i França. Es un poble realment curiós, una part es francesa i l'altre es española. El carrer principal que creua el poble té dos noms, per una part és l'Avenue de France i per l'altre és l'Avinguda de Catalunya.
Aquest carrer te una peculiaritat, tota la calçada es francesa, però la borera del costat oriental es espanyola, per tant pots aparcar el cotxe a França i un cop baixes d'ell, has cambiat de país i estas a Espanya. ¿¿¿???
Doncs com deia, sortim del Perthus (245 m. d'alçada), concretament del costat del cementiri (un mal presagi? jeje) i ja es comença a notar la tramuntana, de moment timidament...per cert, fot una fresqueta que Déu ni do.
Sort que ben aviat la pista de terra es comença a enfilar i s'em va passant el fred. Progressivament, la pista de terra s'anirà apedregant i hi haurà moments que costarà pedalar de rocs i pedra solta, si a això hi sumem els 10/12 kilos de motxilla que porto a l'esquena...
Aquesta pedra solta ja casi no ens la treurem de sobre gairabé fins al Coll de l'Ullat.
Anirem pujant per boscos força tupits que ajudaran a mantenir a ralla la cada vegada més insistent tramuntana. Passarem per la Font de l'Espinassa (635 m. d'alçada), on hi ha una cabana/refugi i des d'on es tenen unes vistes brutals del Canigó.
A 810 m. d'alçada trobarem el Coll de Llinas,( a partir d'aquí, anirem trobant vaques i més vaques pel mig dels camins) després borejarem el pic del St.Christophe i, un cop passat aquest, la pista millorarà un 200%, cambiarem les pedres i roques soltes per una pista de terra per la qual no tardarem a arribar al Coll de l'Ullat (935 m. d'alçada). En aquest coll hi trobem el restaurant "El Chalet de l'Albere" on també s'hi pot pernoctar i on em vaig fotre una birrilla ben fresqueta jeje... La tramuntana aquí, ha pujat d'intensitat i comença a ser més emprenyedora, els propietaris em comenten que es mal dia per pujar al Puig Neulos, però que hi farem , "valor i... al toro" jejeje...
A partir d'aqui ens queden 3'5 km de pista pavimentada fins el cim del Puig Neulós (1255 m. d'alçada). Després del que porto de pujada amb pedres i mes pedres, aquest tram pavimentat sembla la part mes comoda de la pujada. I durant dos quilòmetres envoltat de pins i abets centenaris ho es, però aquests, de cop desapareixen i mostren un ultim quilòmetre i mig de prats fins al cim del Puig Neulós. I aquí dalt, sense res que pugui parar la tramuntana, passa el que ha de pasar. Aguanto les primeres envestides de vent com puc fins que una violenta ráfaga em tira de la bici. I he fet encara no ni 20 metres, em queda un quilòmetre i mig infernal!!! Decideixo pujar arrossegant la bici perque fer-ho a sobre es impossible. Vaig aguantant ráfaga darrere ráfaga com puc, parant de tant en tant a resguardarme darrere alguna roca o arbust. Quin mal les orelles i quin fred, collons, el vent es glaçat.
Finalment arribo al cim i em protegeixo darrere la seva paret de roca.
Mare meva, nomes em queden uns 10/11 kms per arribar al Pic de Sallfort, al refugi Tomy on passare la nit, pero gairabé tot el que queda de ruta es seguint el GR10, carenejant montanyes, i per tan estaré en mans de la tramuntana.
Després de descansar una estona, baixo pels prats de la carena, esquivant vaques, pedres i tifes... i intentant que el vent no em tornia fotre a terra. Poc després arribo al refugi de la Tanyareda. Gracies a Deu! Podre dinar tranquilament refugiat de la tramuntana!
Aquí medito si quedar-me i esperar que dema millori o continuar fins al Pic de Sallfort tal i com ho tenia previst, ja que si l'endema no millora, encara estaré més lluny de Colliure.
Decideixo continuar.
Els primers quilmetres són entremig del bosc i quedo força resguardat de la tramuntana. Quan el bosc s'acaba i torno a carenejar per Prats, la tramuntana torna a fer acte de presència.Després d'arrossegar la bici per una pendent que es fa eterna degut a l'inclinació i al vent que m'obliga a resguardar-me varies vegades darrere roques, arribo al Coll de l'Estaca (1037 m. d'alçada) i aquí la ventada es inhumana, ja a peu al costat de la bici, una ráfaga de vent m'aixeca la bici del terra i m'arrossega amb ella, la única cosa que puc fer es llençar-me a terra, aguantar amb totes les forces la bici i esperar que afluixi una mica per poder avançar. El meu objectiu ara, és arribar al bosc que em queda a uns 30 metres davant meu per poder resguardar-m'hi... Continuo estirat al terra durant una bona estona esperant que afluixi per poder aixecar-me i continuar però no hi ha manera, intento aixecar-me, faig un parell de metres i m'he de tirar altre cop al terra per no sortir rodolant amb la bici...I així, avançant dos metres cada cinc minuts aconsegueixo arribar (Per fi!!!) als primers arbres del bosc
Un cop a l'interior del bosc i més a recer vaig pensar que potser hauria estat millor quedar-se al refugi de la Tanyareda però ara ja no podía anar enrera, tenia que arribar com fos al pic de Sallfort.
Vaig tenir sort que el GR passes força estona per l'interior d'aquest bosc i que un cop al Pic dels 4 Termes( 1150 m. d'alçada) on em tocaba tornar a carenejar, la tramuntana em dones una treva.
A més, a partir d'aqui hi hauran varis trams no ciclables i, per tant, d'arrossegar la bici.
Però un cop arribat al Coll d'en Tarres (920 m. d'alçada)...sant tornem-hi. I des d'ara fins al refugi ja no tindria cap moment de descans per part de la tramuntana. Al contrari, almenys aquest cop el GR tenia més llocs on arraserar-se pero tot hi això, els ultims 2'5 kms es van fer eterns. Sobretot els ultims 200 metres, que s'havien de fer per un prat sense cap mena de proteció natural i a on, una altre vegada el vent em va aixecar la bici de terra i casi em surt volant... i jo al darrere. Despres de 5 o 6 envestides més, al final vaig veure el refugi Tomy entremig de 2 roques. Per fi!!!

Travessa amb btt: El Perthus - Colliure en dos dies (Part 1: Lo que el viento se llevo) from jordi castello on Vimeo.
Waypoint

LAP001

Kokapenaren inguruko iritzi eta galderak

    Nahi izanez gero edo ibilbide hau