El Canigó combinant BTT i caminada a peu

La idea és pujar en BTT al refugi de Cortalets des de Prades per Villerach, fer el cim a peu per la cresta Barbet i la xemeneia Durier i baixar per la via normal. Un cop al refugi, recuperar la bicicleta i baixar a Prades per Taurinyà:
* Prades - Refugi de Cortalets: d'una tirada, 30km +1800, 3h45m
* Esmorzar al refugi, 20m
* Ascensió al Canigó per la cresta Barbet: +750, 1h45m
* Fotos al cim, 6m
* Baixar al refugi: 1h7m
* Dinar al refugi: 1h
* Refugi de Cortalets - Prades : 1h30m

Total en moviment: poc més de 8 hores

Itinerari complet:
Càmping Les Portes du Canigou - Prades - Villerach - Inici pista - Coll Del Forn - Refugi Mas Malet - Esquena d'Ase - Prat Cabrera - El Balegar - Ras de Prat Cabrera - Els Clots d'Estavell - Ras dels Cortalets - Refugi dels Cortalets - El Mener de l'Or - Les Crestes del Barbet - Portella de Vallmanya - Bréche Durier - Cheminée Durier - Pic du Canigou - La Portella - Pic Jofre - L'Estanyol - Pista baixada a Taurinyà - Refugi de la Jasse de Cortalets - Coll de les Voltes - Refuge de Balatg - Canal del Prat - Canal de les Bigues - Càmping Les Sauterelles - Coll de Milleres - Taurinyà - Monestir de Saint Michel de Cuxa - Codalet - Prades

Notes pràctiques:
* He agafat una BTT antiga amb roda de 26'', tres plats i 9 pinyons perquè cal deixar la bici al refugi durant l'ascensió a peu, i pel que pugui passar... Al refugi mateix hi ha aparcament per bicicletes. No costa res agafar un candenat per lligar-la
* Cal una bona provisió d'aigua. Al refugi es pot omplir i a mitja baixada del cim també hi ha una altra font. Amb dos bidons de 650ml i anant reomplint n'he tingut més que suficient.
* He aprofitat el mateix calçat per pedalar i per caminar: només he hagut de canviar les cales per les tapes originals.
* L'esmorzar i el dinar l'he portat a sobre: un quart de pizza, un suc de taronja i un tupper amb un arròs a la cubana i una mica de pollastre... però es pot anar descarregat si es fan els àpats al refugi.

La Ruta:
Em llevo a les 6:00 per poder sortir cap a les 7:00 tot just quan clareja. En muntar la bici m'adono que les pastilles del fre davanter es toquen. Cap problema: separo les pastilles amb un tornavís com he fet altres vegades, munto la roda i kagada, m'he quedat sense fre davanter. No vull perdre gaire temps i ja pensaré una solució més tard que els primers trenta km són de pujada i de moment no necessito els frens per a res. Començo a pedalar poc abans de les 7 i em costa una mica trobar la carretera cap a Villerach.
Un cop situat trobo el track i inicio l'excursió. De Prades a Villerach es fa per carretera amb un pendent molt suau. Són quasi 9 quilòmetres que es pugen uns dos cents metres.
A Villerach comença una pista forestal en força bon estat però a mida que s'ascendeix van apareixent més reguerots i rocs que compliquen la pedalada, però no massa. Aquests 22km, però són d'un pendent força regular d'un promitg del 7 i pico percent el que permet anar amb el plat mitjà i el tercer pinyó (puntualment he posat el segon pinyó i cap al final quan ha arribat el cansament fins i tot el primer) Pels que coneixeu el camí de Castellar a coll de Canyelles el pendent és similar i és com fer-lo deu vegades. Amb això vull dir que no té cap complicació i que només és llarg.
Arribat al refugi és hora de reposar forces a base de la pizza que va sobrar diumenge i un suc de taronja. Ràpidament lligo la bicicleta, canvio cales per tapes i cap dalt.
El camí surt de la part de darrera del refugi seguint un GR que ben aviat deixem per seguir un corriol a la dreta que agafa alçada ràpidament. De seguida arribem a la cresta del Barbet i ens fa baixar una mica per anar a buscar la Xemeneia Durier. Les preses són bones i amb un no res som al cim. Demano al primer que trobo que em faci una foto al cim, bec una mica d'aigua (o més aviat molta que tot i no fer massa calor he suat de valent) i inicio la baixada per la via normal que no representa cap problema.
Arribat de nou al refugi dino a base de carmanyola sense preses (es prou d'hora i només queda una baixada... tot i que sense el fre de davant). Altra cop canvi de tapes per cales i a revisar què li passa al fre de davant. Per sort duia unes pastilles de recanvi que tenen més gruix que les usades i que un cop posades freguen prou com per aminorar la marxa tot i que no aturen la bici. Amb això i el fre de darrera ja faré.
Baixo l'escàs quilòmetre fins al Ras dels Cortalets on comença la pista que m'ha de portar a Coll de Milleres i Taurinyà. La pista que baixa cap a Taurnyà, a diferència de la de pujada, està en molt mal estat i el seu pendent és superior, quasi un 9%. Pujar per aquest cantó ha de ser molt més dur. Són només 13 km de pista fins a Coll de Milleres. La resta, 12km de carretera cap a Taurinyà, e Monestir de Saint Michel de Cuxa, Codalet i Prades.

Catalogo l'excursió de difícil, no perquè hi hagi dificultats tècniques sinó pel gran desnivell acumulat.