PUIG DE COMA D'OR: Pimorent-Coma d'en Garcia-Puig de Coma d'Or-Cortal Rossó-Rec de Querforc-Pimorent

Clàssica ascensió hivernal al Puig de Coma d'Or des del Coll de Pimorent, feta a mitjans d'abril. Malgrat que l'he catalogada com a ruta de raquetes, nosaltres vam trobar una neu primavera força bona (dura a primera hora del matí) que va fer que no ens calgués posar les raquetes en tot el recorregut. Ara bé, el 70-80% de la jornada fou sobre neu i, per tant, sense seguir els camins habituals d'ascens i, sobretot, de baixada fins al camí de la Portella de Lanós. És per això que l'he catalogada amb el símbol de raquetes, ja que, sobre la neu, no vam seguir fidelment els camins que indiquen els mapes i que faríem quan no hi ha neu, i per tant, és un recorregut apte per a raquetejar!

És una ascensió senzilla, molt i molt apte per a raquetes o esquís. El risc d'allaus és nul. Només cal parar una mica de compte, si ha nevat molt, amb les cornises que es poden formar a la Portella de la Coma d'en Garcia. També, al cim del Coma d'Or, format per dues cimes. Si es vol arribar a la més encarada sobre la Portella Roja i el Puig Pedrós, caldrà fer una petita cresta aèria que, amb cornises, pot esdevenir perillosa.

COLL DE PIMORENT (1.920 m)
Sortim des del Coll de Pimorent, ben d'hora, i ens endinsem per la Coma d'en Garcia, pel seu vessant esquerre, trepitjant una neu molt dura. A l'alçada d'un sifó, creuem el rec i passem al seu vessant dret, des del qual ja encarem la pujada més contundent del dia, cap a la Portella de la Coma d'en Garcia. Compte aquí si la neu és molt dura, caldrà calçar grampons i piolet. Compte també, com ja he dit, si ha nevat molt, doncs pot ser el punt més complicat amb les cornises que s'hi formen. Nosaltres, tot i la neu dura, la superem decantant-nos a la dreta, i fent escaletes amb les botes.

PORTELLA DE LA COMA D'EN GARCIA (2.554 m)
Des del capdamunt de la portella hom es pot encarar a fer el Cap de Llosada, a la nostra dreta, però nosaltres avui tenim un únic objectiu, el Coma d'Or. Així que seguim pels lloms planers de la Portella de Cortal Rossó, des d'on veiem, mig amagat i glaçat, el menut Estany de la Coma d'Or, a la nostra dreta.

Aquest tram i fins al cim, nosaltres el trobem pràcticament sense neu, per ser una zona ventada i oberta a sud. L'ascensió final fins al cim del Puig de Coma d'Or no ens revesteix cap altra complicació que un xic d'esforç.

PUIG DE COMA D'OR (2.826 m)
Un cop al cim, i trobant-se la citada cresta pràcticament lliure de neu decidim arribar-nos fins al segon cim del Coma d'Or. Cal grimpar un xic i anar posant alguna mà, entre uns patis ben aeris a banda i banda. No té cap altra complicació, però, que parar una mica de compte (sempre que no hi hagi neu!). Assolim doncs, la segona cima del Coma d'Or.

Des d'allà doncs, descanseu una estona i afueu la vista. Les panoràmiques hi són impressionants, de 360º. Des de les muntanyes d'Andorra cap a ponent (Alba, Escobes i tot un mar de cims), a la imponent cresta que davalla cap a la Portella Roja i puja fins al Puig Pedrós, ben plantat just al nord, i company inseparable del Coma d'Or. El Pic d'Auriol un xic més enllà, amb la menuda i esbelta Portella de les Besines. Cap al fons de les valls i a llevant, el glaçadíssim i immens Estany de Lanós, amb el Pic d'Estany Faurí més enllà. I per sobre de tota la ganivetada panoràmica llevantina, l'impressionant, altívol i sempre estimulant Carlit!

RIU DE CORTAL ROSSÓ (2.500 m)
Davallem pels pendents nevats però assumibles del vessant sud-oest del Coma d'Or. La neu és perfecta per a caminar-hi i deixar-s'hi anar amb velocitat! Així, ben ràpidament, anem a creuar el Riu de Cortal Rossó, que només intuïm pel soroll, i creuem per sobre seu, colgat per la neu. I així ens anem decantant cap al sud-oest, encara més, per anar a trobar la HRP, o el CAMÍ DE LA PORTELLA DE LANÓS (2.200 m)

D'allà arribem al magnífic altiplà on desemboca el Rec de Querforc, sentinellat en tot moment, al nord, pel Cap de Llosada, passat ben a tocar durant la pujada.

CABANA DE CORTAL ROSSÓ (2.100 m)
Un cop deixem aquest altiplà la neu comença a escassejar, i ja seguim un camí ben fressat. Passem a tocar de la Cabana de Cortal Rossó, refugi lliure i ben condicionat en cas de voler-hi fer nit o necessitar recer en cas de tempesta o maltempsada.

COLL DE PIMORENT (1.920 m)
D'aquí ja només ens queda anar resseguint el camí que, poquet a poquet, anirà davallant fins al Coll de Pimorent. Només mencionar que, en cas de nevades copioses i recents, cal tenir en compte que aquest és un camí propici per a les allaus, doncs es troba al vessant sud de la Serra de les Lloses i la Jaça Gran, amb forts pendents per sobre seu. Nosaltres encara vam trobar les restes d'algun antic allau de placa al mig del camí!