2x100 CIMS- BASTIMENTS/PIC DE L'INFERN-Ref.Ulldeter-Coll de la Marrana-Bastiments-Freser-Pic de l'Infern-(IBP-137-HKG)

01 APARCAMENT

Inici/Final ruta

02 INFORMACIÓ

Poste indicatiu GR11

03 REFUGI D'ULLDETER

REFUGI D’ULLDETER El Refugi d'Ulldeter és un refugi de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, situat a l'extrem sud del Racó Gran de Morens, sota el circ d'Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2.236 m, i dins el terme municipal de Setcases, al Ripollès. Molt a prop hi ha l'estació d'esquí de Vallter 2000. El Refugi Vell Durant l'any 1906, per iniciativa de Cèsar August Torras, llavors president del Centre Excursionista de Catalunya, va anar prenent la idea de construir una xarxa de refugis de muntanya tot començant pel cercle d'Ulldeter. El maig de 1907 es decideix fomentar una subscripció per ajudar a pagar la construcció. El projecte i l'execució de les obres va anar a càrrec de la Secció d'Arquitectura del Centre Excursionista, sent dirigida pel seu president, l'arquitecte Jeroni Martorell. A finals de juny del mateix any una comissió, juntament amb veïns de Setcases i el paleta de Camprodon Sr. Pagès van pujar al pla d'Ulldeter, escollint finalment un pla dalt d'un turó a uns 100 metres de les surgències del naixement del Ter. El lloc era també molt adequat pel fàcil accés als pics de Bastiments, de la Dona, i el Gra de Fajol, així com per iniciar la travessa a Núria o Carançà a través del Coll de la Marrana a l'oest, o cap a Mentet, el Costabona o el Canigó a l'est. L'Ajuntament de Setcases volia cedir els terrenys gratuïtament, però indagacions del Centre van trobar que els terrenys pertanyien a l'Estat. A través d'una instància enviada al Ministerio de Fomento el 18 de juny de 1907, es demanà la concessió o el permís per a ocupar una hectàrea de terreny a fi de construir-hi el xalet-refugi. Després de moltes gestions i esforços per a vèncer la burocràcia ministerial, el juliol de 1907 s'obtingué l'autorització junt amb la d'aprofitar la pedra i fusta que allí existissin. A principis d'agost el Sr. Pagès, mestre de cases encarregat de les obres, i la seva brigada de 15 persones van començar a bastir la barraca on allotjar-se com a pas preliminar a la construcció del xalet-refugi. A finals de setembre de 1907 calgué parar els treballs fins al 5 de juliol de 1908 degut al fred i el mal temps. En aquell moment ja hi havia les parets fins arran del primer pis i els arcs de descàrrega que haurien de suportar la volta d'aquest. Tot i el mal temps d'aquell estiu, el 13 de setembre de 1908 van poder celebrar la festa de la Revellosa commemorant l'acabament de la coberta sense cap accident. El mal temps de l'estiu de 1909 va obligar a posposar la inauguració fins al 25 de juliol de 1909 així com l'inici de les obres del segon mòdul de l'edifici per a traginers i cavalcadures. El xalet-refugi tenia una planta baixa de 160 m2 i dos pisos, amb una espaiosa sala-menjador, cuina, WC i dormitoris per a una vintena de llits. La base de construcció era de maçoneria i el ciment amb bigues de ferro. La Sociedad General de Asfaltos y Cementos Portland de la Pobla de Lillet va donar 200 quintars de ciment pel projecte. Tot el material, excepte les pedres es pujava des de Camprodon amb corrues de muls. Abans del mes d'agost de 1907 ja s'havien reunit 9.903,90 pessetes (equivalent a 59,53 Euros actuals). A banda del mateix Centre i alguns dels seus socis, la Diputació i l'ajuntament de Barcelona van també contribuir amb 2.470 pessetes cadascun. També van contribuir els ajuntaments de Camprodon, St. Joan de les Abadesses, Ripoll i Ribes de Freser, així com el Cercle del Liceu i la colònia estiuejants de la burgesia barcelonina a Camprodon. El Centre va organitzar festes (un parell al Park Güell, una al Frontó Comtal, o el primer "torneig català de Foot-ball") a fi de recollir diners per a la construcció del xalet-refugi. A finals de l'estiu de 1908 ja s'havien reunit 21.377,90 pessetes. El cost total del projecte, segons la Memòria publicada pel mateix Centre Excursionista el 1914, pujà fins a 48.178,62 pessetes (equivalent avui a 289,56 Euro). El servei de restauració i administració es confià al Sr. Antoni Rigat, fondista de Camprodon, mitjançant tarifes fixades pel Centre: 3,5 pessetes de dinar o sopar i 2,5 pessetes per dormir els no-socis i 1,5 els socis. El 18 de setembre de 1909 es donà per acabada la temporada a causa de les primeres nevades. L'explotació del xalet-refugi havia proporcionat un benefici de 121 pessetes. Aquest primer refugi a Ulldeter situat a la part alta de circ, a 2.393 m, es va obrir el 25 de juliol de 1909 essent el que es considera el segon refugi de muntanya de Catalunya (el xalet de Cortalets (Taurinyà, Conflent) es va obrir el 1899) i el primer de l’Espanya. Construït amb estil noucentista, va estar obert fins a la Guerra Civil quan va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s'hi aixopluguessin els maquis. Amb el temps va quedar enrunat i actualment només queden dempeus algunes restes amb una placa commemorativa. El Refugi Nou[ El 29 de juny de 1959 es va obrir el nou refugi, situat a 2.221 m, a la part baixa del circ i més a prop de la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Vallter 2000 que es va fer a finals dels anys 70 del segle XX. Accessos El poble més proper és Setcases i el recorregut fins al refugi a peu dura aproximadament 3 hores. Des del Santuari de Núria es triga 5 hores. Els refugis més propers són el refugi de Coma de Vaca (3 hores) i el refugi Costabona (4:30 hores). L'accés amb vehicle es fa per la carretera de Setcases a l'estació d'esquí de Vallter. Abans d'arribar a l'estació surt el camí ben indicat a l'esquerre de la carretera, en un revolt on hi ha un ampli pàrquing per a cotxes. Des d'aquí, a peu, es triga uns 30 minuts fins al refugi. Equipaments El refugi és propietat del Centre Excursionista de Catalunya i és guardat amb 57 places i amb una part oberta de 8 places en absència del guarda. Disposa d'aigua a l'interior (calenta) i exterior, llum, lliteres i matalassos d'escuma, calefacció per estufes, lavabos i dutxes, ràdio d'emergència, material de socors i servei de menjars i begudes. Té dues sales de menjador i una terrassa de vidre amb vistes a la vall.

04 INFORMACIÓ

Poste indicatiu seguir cap al Pla de la Calma

05 INFORMACIÓ

Poste indicatiu, seguir cap al Coll de la Marrana

06 PLA DE LA CALMA

07 INFORMACIÓ

Poste indicatiu seguir cap al Coll de la Marrana

08 COLL DE LA MARRANA

COLL DE LA MARRANA El Coll de la Marrana és un coll situat a 2.530 m, situat entre el pic del Bastiments i el Gra de Fajol, i que separa les valls del Ter i del Freser en el moment del naixement d'ambdós rius. Alhora és un punt de pas clau per la travessa entre el circ d'Ulldeter i la vall alta del Freser cap a Núria i Coma de Vaca. Des del refugi d'Ulldeter es pot pujar fins al coll caminant en 45 minuts.

09 PIC DE BASTIMENTS

BASTIMENTS El Pic de Bastiments o Puig dels Bastiments (2.881,25 m.) és una muntanya situada a l'eix entre el Ripollès i el Conflent, que separa el Circ d'Ulldeter amb el Circ de Bacivers, del costat nord-català és conegut com a Pic del Gegant. És el pic més oriental dels Pirineus que assoleix els 2800 metres; més enllà ja no hi ha cap cim que superi aquesta cota. Està situat a la confluència dels termes de Setcases i Queralbs, de la comarca del Ripollès, i de Fontpedrosa, de la del Conflent. És un pic d'ascensió relativament fàcil tant a l'estiu com a l'hivern, si es fa en les condicions normals d'aquesta estació. Per aquesta raó s'hi va construir el Refugi d'Ulldeter, que actualment està una mica més al sud que no l'original, que va ser aterrat per la neu. El fet que sigui una ascensió clàssica va ser motiu perquè el 1994 el Grup Excursionista i Esportiu Gironí hi celebrés el seu 75è aniversari col•locant-hi una creu (tot i que no és al cim pròpiament dit, sinó desplaçada una mica més a l'est i a la cota 2865). Podem trobar al cim un vèrtex geodèsic. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

10 PUNT GEODESIC PIC DE BASTIMENTS

11 PIOLET PIC DE BASTIMENTS

12 VISTA PANORAMICA

Pic de Freser i Pic de l'Infern

13 PIC DE FRESER

PIC DE FRESER El Pic de Freser, o de Fresers és una muntanya de 2.834,9 metres situada entre el Circ del Freser (al Ripollès), i la vall de Coma Mitjana, que és una vall lateral de la de Carançà (al Conflent), del terme de Fontpedrosa. És a prop de l'extrem sud-oriental del terme de Fontpedrosa, i del nord-oriental del de Queralbs, a la carena axial de la serralada dels Pirineus. És a llevant del Pic dels Gorgs i al sud-oest del Coll de Coma Mitjana, a migdia de l'Estanyol de Coma Mitjana. Rutes Una de les possibles rutes parteix des del Refugi d'Ulldeter a través del Coll de la Marrana, ascensió que es pot combinar amb la pujada al Pic de Bastiments.

14 PIC DE L'INFERN

PIC DE L’INFERN El Pic de l'Infern és una muntanya de 2.869,5 metres situada dins del terme comunal de Fontpedrosa, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord, però molt a prop del límit amb el municipi de Queralbs, de la del Ripollès. És a l'extrem sud del terme de Fontpedrosa, a prop al nord del Pic dels Gorgs (és habitual que sovint es confonguin els dos cims). És també a ponent del Pic de Freser i al nord-est dels Pics de la Vaca. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Rutes Una de les possibles rutes parteix des del refugi d'Ulldeter.

15 INTERSECCIÓ

Seguir corriol a la dreta direcció Circ de Tirapits

16 CABANA DE TIRAPITS

7 CABANA DE TIRAPITS La Cabana de Tirapits, és un petit refugi lliure situat entre el Santuari de Núria i el refugi d’Ulldeter. Aquest petit refugi construït amb pedres, posseeix una emissora que comunica directament amb els bombers. Els llocs més propers al refugi son: El Coll de la Marrana, Pic del Bastiments, Pic de Freser, Pic de l’Infern, Núria, Pic de Noucreus, Pic de Noufonts i el Puigmal.

17 INFORMACIÓ

Riu Freser

18 INFORMACIÓ

Bassa