Denbora  10 ordu 49 minutu

Koordenatuak 2433

Noiz igoa 4 de agosto de 2016

Noiz egina agosto 2016

-
-
2.488 m
1.996 m
0
3,8
7,6
15,12 km

Bisitak 921, kokapena 93

Nondik gertu Tabescán, Catalunya (España)

Ruta feta el primer d'agost de 2016.

Aquesta caminada és extraordinàriament bella i inquietantment duríssima. Tanmateix, totes les llàgrimes de duresa s'acaben transformant en llàgrimes d'alegria cada vegada que hom se'n recorda d'aquests paratges tan enamoradors.

La tercera etapa de la Porta del Cel surt del refugi de Certascan, al costat del llac més gran dels Pirineus, baixa seguint el curs del Riu Certascan que deixa pel camí algun estanyol d'aigua lluenta i sender avall fins que es veu la pista a sota, a la dreta. Quan es veu la pista i en un revolt que té forma de paella cal no fer-lo i enfilar-se per la drecera cap a la Serra de Llurri, entrada d'un dels moments més impressionables de tota la Porta del Cel: el descobriment dels estanys de Romedo, sobretot el primer, el de Romedo de Dalt i la seva illa singular amb un pi presumit que s'emmiralla sense vergonya en l'aigua cristal·lina del llac.

Seguint riu avall, per una zona molt humida s'arriba a l'estany de Romedo de Baix, espectacular; però no tan sensible com el seu homònim de Dalt. Per passar aquest estany cal fer una grimpadeta fàcil i vorejar-lo fins travessar-lo definitivament per la presa de Romedo.

A partir d'aquí el camí es comença a endurir, primer per uns indrets empiris d'aigua i de verdor que es van enlairant parsimoniosament seguint el curs del riu de Guiló fins que s'arriba a un turó petit des d'on es pot veure l'Aiguamoll de Guiló al nord i a l'est el duríssim Port de l'Artigue de 2481 m que s'ha de superar per una tartera immensa i resistent.

El Port de l'Artigue és la frontera natural amb França. La caminada s'endinsa a França a través d'una tartera de baixada imponent. A partir d'aquí sempre s'han de seguir els senyals grocs que porten al refugi de Pinet i que passen per una zona molt humida fins que comencen a pujar una altra vegada; ascensió que supera l'estany de Montestaure i s'enlaira fins a un altre coll a tocar de la Punta de Recós. És una altra tartera dreta, difícil, perdedora i cruel. Al cim del Coll, ara cal baixar per l'altra banda, un descens dret i difícil, però, a diferència de la pujada, gens perdedor.

A partir d'aquí cal anar seguint fites i senyals grocs que, amb moltes dificultats, tant per la dificultat del terreny -un altre ascens temible- com per la poca proliferació de senyals es fa gairebé impossible. De sobte, s'arriba a una collada des d'on ja es veu el Refugi del Pinet; però malgrat que sembli tot baixada, encara quedarà superar una glacera provinent del riu la Valleta de Bars que baixa de l'Estany d'Estats, que la ruta superarà en la quarta etapa, i una altra grimpada amb cordes abans d'arribar al magnífic refugi del Pinet a tocar de l'espectacular Estany del Pinet.

Una altra caminada inverosímil on s'eternitza l'arribada al refugi del Pinet. Per altra banda, etapa amb unes vistes espectaculars i amb molta aigua.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!

A continuació teniu l'enllaç de la quarta etapa:

Ikusi gehiago external

Ibai

Riu de Certascan.

panoramica

Travessia de la Serra de Llurri.

Aintzira

Estany de Romedo de Dalt.

Aintzira

Estany de Romedo de Baix.

Aintzira

Estany de Romedo de Baix (des de la presa).

Ibai

Riu de Guiló.

foto

Aiguamoll de Guiló i ascens al Port de l'Artigue.

panoramica

Pujada del Port de l'Artigue.

Lepoa

Port de l'Artigue.

Arriskua

Tartera de descens del Port de l'Artigue pel Serrat de Peirablanca.

Ibai

Riu de l'Artigue.

Aintzira

Estany de Montestaure.

panoramica

Ascens a la collada de la punta de Recós.

Lepoa

Collada de la Punta de Recós.

foto

Baixada de la Collada.

foto

Pujada maleïda al Refugi del Pinet.

Ibai

Valeta de Bars.

Arriskua

Zona de grimpada final.

refugio

Refugi del Pinet.

Kokapenaren inguruko iritzi eta galderak

    Nahi izanezkero edo ibilbide hau