Gresolet-Gisclareny
Ibilbideko argazkiak
Egilea
Ibilbidearen estatistikak
- Distantzia
- 10,88 km
- Desnibel positiboa
- 609 m
- Zailtasun maila
- Ertaina
- Desnibel negatiboa
- 609 m
- Gehieneko garaiera
- 1.574 m
- TrailRank
-
85
4,4
- Gutxieneko garaiera
- 1.065 m
- Ibilbide mota
- Zirkularrak
- Iraupena
- 6 ordu 26 minutu
- Koordenatuak
- 926
- Noiz igoa
- 10 de noviembre de 2021
- Noiz egina
- noviembre 2021
Nondik gertu: Saldes, Catalunya (España)
Ikusita 3231 aldiz, jaitsita 139 aldiz
Ibilbideko argazkiak
Bidearen deskribapena
De Gresolet a Gisclareny pel coll de Llúria tornant pel de Bauma
El tram més interessant d’aquesta circular és el del retorn a partir del coll de la Bena, especialment la Baga de Gresolet, amb una bella fageda on hi podrem admirar un exemplar catalogat com a monumental.
Fins a primeries del s. XX el bosc de Gresolet s’havia conservat pràcticament íntegre com a propietat comunal. Als anys 20 d’aquell segle hi hagué un fort moviment conservacionista front a l’explotació pretesa pel comte de Fígols que va acabar aconseguint el seu propòsit amb l’adveniment de la dictadura. L’espoliació es va perllongar fins a la dècada dels 60, desapareixent els millors exemplars. El 1982 va ser inclòs parcialment al PNIN del Massís del Pedraforca i l’any sobre al Parc Natural del Cadí-Moixeró.
La major part de l’itinerari és senyalitzat. Tot i això entre els colls de les Salines i de Llúria hi ha trams on és fàcil perdre el camí.
Accés
A la carretera de Guardiola de Berguedà a Saldes i Gósol (B-400) a cent-trenta metres de la benzinera i poc més enllà del punt quilomètric 15, prenem a mà dreta una pista de terra indicada com «Gresolet». És apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles. La seguim durant set quilòmetres per un i altre marge del riu de Saldes i després pel de Gresolet, passant entre els estrets de Gresolet i Moronta, fins al santuari on, al costat de l’àrea de lleure, hi ha espai per aparcar.
Àrea recreativa de Gresolet (1273m)
El lloc de Gresolet −que prové de grèvol− és citat ja al 1165. L’àrea de lleure, ben condicionada amb taules, bancs, fogons i fonts és al costat mateix del santuari marià de Gresolet, on s’hi venerava una talla gòtica −actualment conservada a Saldes− que, com no podia ser altrament, també té la seva llegenda de Marededéu trobada.
El 1499 un terratrèmol va esfondrar poble i església, que fou reedificada. L’edifici actual és un gran casal de finals del s. XVI amb església i hostatgeria. Durant anys presentava un lamentable estat d’abandó i, quan el 2014 amenaçava ruïna, fou tancat fins al 2020, després de fer-hi obres de consolidació.
Comencem a caminar reculant per la pista d’accés fins al camí que puja al mas d’Anorra. Poc més enllà de la casa, en creuant un reguer, surt un corriol −difícil de localitzar inicialment− que ben aviat és defineix prou bé, pel que ens enfilem a un llom (SE) on ens afegim al camí de can Pistraus a la collada de Llúria (NE). Hi ha senyals blanc i verds de SL, grocs (suposem que del Parc) i vermells (els més abundosos). Continuem fent llaçades en fort pendent fins al coll de les Salines.
Coll de les Salines (1274m)
Ruïnes d’una cleda i potser una borda. Aquest era un antic camí ramader segons vàrem saber per un pastor tot passant per Anorra. Comencem un llarg puja-baixa (E) per salvar els plecs i torrents als peus del Pèlags dels Congots i de cal Mosso. Ull viu per no perdre el rastre del camí malgrat la senyalització. Gir de 90º (S) després de la canal Llarga.
Collada de Llúria (1369m)
Abocada sobre la Vall Pregona, l’arbrat i el pujol de l’Alzinet li resten visibilitat. Hi arriba el camí que puja de l’estret de Llúria. És termenal entre Gresolet (Saldes) i Gisclareny. Anem a l’esquerra (NE) i, en suau pendent, atenyem la carena de la Serra.
La Serra (1421m)
Sortim sobre un camí que recorre el carener. El prenem a l’esquerra (N) passant pel costat de cal Tasconet per accedir, per la carretera enquitranada des de Bagà, al coll de la Bena. No prenem la pista continuació de la carretera, sinó una de paral·lela (NW), a més baixa cota i en baixada, amb senyals carabassa de l’itinerari «Cavalls del Vent» −que ens acompanyaran fins al final− i de SL. A partir del torrent dels Esterrers (WSW) la pista esdevé precària i continuem per un sender pel que comencem a recuperar alçària. Poc més enllà, a la bifurcació, tenim l’opció d’anar a esquerra o dreta, tant hi fa. Pendent entre suau i moderat fins al coll pel marge dret del Torrent Sallent o de Murcarols.
Coll de Bauma (1577m)
Bifurcació de la pista entre el ramal que mena al Collell i el que baixa a Gresolet. Termenal entre Gisclareny i Gresolet (Saldes). Hi ha una àrea de lleure, una font i una bassa contra incendis. Davallem (WSW) pel sender que retalla les llaçades de la pista seguint el torrent del coll de Bauma, per dins la fageda. Passem a tocar la pista i, prou més avall, entre altres faigs de considerables dimensions, trobem el Faig Setrill.
Faig Setrill de la Baga de Gresolet (1343m)
Catalogat com a monumental, amida 28 metres d’alçària, 3,79 de volt de canó i la seva capçada mitjana és de 24,5 metres. En surt una branca horitzontal que després s'inclina cap amunt, creant una forma que recorda un setrill.
Quan tornem a sortir a la pista la seguim fins a l’àrea recreativa de Gresolet.
Cartografia: Editorial Alpina: Serra del Cadí/Pedraforca (1:25000)
Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/78KKHincxQ2EvpKD7
El tram més interessant d’aquesta circular és el del retorn a partir del coll de la Bena, especialment la Baga de Gresolet, amb una bella fageda on hi podrem admirar un exemplar catalogat com a monumental.
Fins a primeries del s. XX el bosc de Gresolet s’havia conservat pràcticament íntegre com a propietat comunal. Als anys 20 d’aquell segle hi hagué un fort moviment conservacionista front a l’explotació pretesa pel comte de Fígols que va acabar aconseguint el seu propòsit amb l’adveniment de la dictadura. L’espoliació es va perllongar fins a la dècada dels 60, desapareixent els millors exemplars. El 1982 va ser inclòs parcialment al PNIN del Massís del Pedraforca i l’any sobre al Parc Natural del Cadí-Moixeró.
La major part de l’itinerari és senyalitzat. Tot i això entre els colls de les Salines i de Llúria hi ha trams on és fàcil perdre el camí.
Accés
A la carretera de Guardiola de Berguedà a Saldes i Gósol (B-400) a cent-trenta metres de la benzinera i poc més enllà del punt quilomètric 15, prenem a mà dreta una pista de terra indicada com «Gresolet». És apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles. La seguim durant set quilòmetres per un i altre marge del riu de Saldes i després pel de Gresolet, passant entre els estrets de Gresolet i Moronta, fins al santuari on, al costat de l’àrea de lleure, hi ha espai per aparcar.
Àrea recreativa de Gresolet (1273m)
El lloc de Gresolet −que prové de grèvol− és citat ja al 1165. L’àrea de lleure, ben condicionada amb taules, bancs, fogons i fonts és al costat mateix del santuari marià de Gresolet, on s’hi venerava una talla gòtica −actualment conservada a Saldes− que, com no podia ser altrament, també té la seva llegenda de Marededéu trobada.
El 1499 un terratrèmol va esfondrar poble i església, que fou reedificada. L’edifici actual és un gran casal de finals del s. XVI amb església i hostatgeria. Durant anys presentava un lamentable estat d’abandó i, quan el 2014 amenaçava ruïna, fou tancat fins al 2020, després de fer-hi obres de consolidació.
Comencem a caminar reculant per la pista d’accés fins al camí que puja al mas d’Anorra. Poc més enllà de la casa, en creuant un reguer, surt un corriol −difícil de localitzar inicialment− que ben aviat és defineix prou bé, pel que ens enfilem a un llom (SE) on ens afegim al camí de can Pistraus a la collada de Llúria (NE). Hi ha senyals blanc i verds de SL, grocs (suposem que del Parc) i vermells (els més abundosos). Continuem fent llaçades en fort pendent fins al coll de les Salines.
Coll de les Salines (1274m)
Ruïnes d’una cleda i potser una borda. Aquest era un antic camí ramader segons vàrem saber per un pastor tot passant per Anorra. Comencem un llarg puja-baixa (E) per salvar els plecs i torrents als peus del Pèlags dels Congots i de cal Mosso. Ull viu per no perdre el rastre del camí malgrat la senyalització. Gir de 90º (S) després de la canal Llarga.
Collada de Llúria (1369m)
Abocada sobre la Vall Pregona, l’arbrat i el pujol de l’Alzinet li resten visibilitat. Hi arriba el camí que puja de l’estret de Llúria. És termenal entre Gresolet (Saldes) i Gisclareny. Anem a l’esquerra (NE) i, en suau pendent, atenyem la carena de la Serra.
La Serra (1421m)
Sortim sobre un camí que recorre el carener. El prenem a l’esquerra (N) passant pel costat de cal Tasconet per accedir, per la carretera enquitranada des de Bagà, al coll de la Bena. No prenem la pista continuació de la carretera, sinó una de paral·lela (NW), a més baixa cota i en baixada, amb senyals carabassa de l’itinerari «Cavalls del Vent» −que ens acompanyaran fins al final− i de SL. A partir del torrent dels Esterrers (WSW) la pista esdevé precària i continuem per un sender pel que comencem a recuperar alçària. Poc més enllà, a la bifurcació, tenim l’opció d’anar a esquerra o dreta, tant hi fa. Pendent entre suau i moderat fins al coll pel marge dret del Torrent Sallent o de Murcarols.
Coll de Bauma (1577m)
Bifurcació de la pista entre el ramal que mena al Collell i el que baixa a Gresolet. Termenal entre Gisclareny i Gresolet (Saldes). Hi ha una àrea de lleure, una font i una bassa contra incendis. Davallem (WSW) pel sender que retalla les llaçades de la pista seguint el torrent del coll de Bauma, per dins la fageda. Passem a tocar la pista i, prou més avall, entre altres faigs de considerables dimensions, trobem el Faig Setrill.
Faig Setrill de la Baga de Gresolet (1343m)
Catalogat com a monumental, amida 28 metres d’alçària, 3,79 de volt de canó i la seva capçada mitjana és de 24,5 metres. En surt una branca horitzontal que després s'inclina cap amunt, creant una forma que recorda un setrill.
Quan tornem a sortir a la pista la seguim fins a l’àrea recreativa de Gresolet.
Cartografia: Editorial Alpina: Serra del Cadí/Pedraforca (1:25000)
Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/78KKHincxQ2EvpKD7
Bideguneak
Parkea
Bidegunea
Lepoa
Bidegurutzea
1.428 m
Esquerra
Ibaia
Zuhaitza
Kokapenaren inguruko iritzi eta galderak (8)
Nahi izanez gero iruzkin bat utzi edo baloratu ibilbide hau
Ibilbide hau egin dut Gehiago ikusi
Informazioa
Erraza jarraitzeko
Ingurunea
Erraza
Una ruta preciosa!!!
Gràcies Guti pel comentari i la valoració!
Ibilbide hau egin dut egiaztatua Gehiago ikusi
Informazioa
Erraza jarraitzeko
Ingurunea
Ertaina
Gràcies per compartir-la, una ruta molt maca, per els entorns del Gresolet.Salut i Bastons
Gràcies Caputx 55!
Ibilbide hau egin dut egiaztatua Gehiago ikusi
Informazioa
Erraza jarraitzeko
Ingurunea
Erraza
Magnífica sortida Toni. Com totes les teves propostes.
Cal tenir en compte que el camí de les cases d'Anorra fins el coll de Llúria està molt perdut. De tant en tant trobem marques de pintura, però sovint cal guiar-se per intuïció i sobretot pel track al gps.
Moltes gràcies per compartir-ho
Gràcies pel comentari i la valoració Jordi_Nadal.
Ibilbide hau egin dut egiaztatua Gehiago ikusi
Informazioa
Erraza jarraitzeko
Ingurunea
Ertaina
Ruta molt recomanable per fer a la tardor. La vegetació és molt variada perque passa tant per la solana com per la obaga.
És una mica perdedora després de les cases d'Anorra. Però amb el track i el GPS enseguida vam retrobar el camí.
Gràcies pel comentari i la valoració pocafarina